El barri on vaig neixer Sant Genis dels Agudells

Història[modifica]

El mot «Agudells» apareix per primera vegada en documents del segle X, d'origen carolingi i sembla que prové del diminutiu plural d'«agulla» i fa referència a la qualitat d'afilat, agut o punxegut. L'origen del poblament i després barri de Barcelona, és en l'esglesia de Sant Genis dels Agudells, als vessants de la Serra de Colserrola, una de les parròquies inicials del pla de Barcelona. Es diu que va ser consagrada en temps del comte Sunyer (931) pel bisbe Teodoric de Barcelona. En l'acta de donació, del 4 de juliol del 931, es registre l'existència de 55 llars de foc, lligades a les cinc masies del nucli rural. El lloc sempre havia estat un espai rural amb diverses masies que vivien del conreu, gràcies a la gran quantitat d'aigua de què disposaven. A partir del 1359 passà a dependre del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron..

Al barri de Sant Genís del segle XIX, han sorgit diversos nuclis de població al llarg del XX, la separació entre els quals accentua ara el traçat de la Ronda de Dalt:

• La Font del Gos, a l'extrem més pròxim al districte de Sant Andreu.
• El Parc de la Vall d'Hebron, a l'extrem més pròxim al casc urbà del barri d'Horta.
• Sant Genís, a l'entorn de la primitiva església, amb els sectors diferenciats del Lledoner i can Figuerola.
• Montbau, entre Sant Genís i la Font del Gos..
• Can Papanaps i la Font de la Llet, petits i precaris nuclis de població de característiques molt especials.
• La Clota, que si bé té com a únic accés per a vehicles la banda del Carmel, té una entrada de vianant pel camí de la Granja Vella i està prou vinculat històricament al territori de què parlem aquí.
• La Teixonera, entre el Coll i lla Ronda de Dalt..

A partir de la segona meitat del segle XX la zona a l'entorn de la fondalada de Sant Genís va patir una transformació urbanística per sobre de les possibilitats del terreny on es va assentar.^[1]

Roser Sans Ordoñez